Trepat

Documentat a la Conca des del segle XVII, el Trepat va ser durant dècades la base dels rosats i dels caves rosats de la comarca. El primer negre 100% Trepat no arriba fins al 1987, i des del 2004 el negre monovarietal es recupera amb força: avui la DO en qualifica més com a negre que com a rosat.

Gra gros i pell fina. D’aquí neixen vins de color viu i translúcid, tanins suaus i fruita vermella, sovint amb un punt especiat de pebre negre. L’acidesa els manté frescos i el grau, al voltant del 12% vol, els fa lleugers i molt bevibles. Un negre fresc, d’ànima mediterrània.

Entre la serra de Prades i Poblet, la Conca és un corredor obert d’est a oest. Hi entra la marinada, el vent fresc del Mediterrani, que obre un gran salt tèrmic entre el dia i la nit. El raïm madura a poc a poc, guarda l’acidesa i les aromes, i es verema a l’octubre, més tard que a les zones veïnes.

Vinyes entre 350 i 800 metres, sobre conglomerats calcaris, argiles i margues, i llicorella al sud-oest, on resisteixen ceps vells en vas de més de seixanta anys. Plou poc: entre 350 i 450 mm l’any.

Vas o emparrat. Totes dues conduccions donen bons resultats. En les darreres dècades, moltes hectàrees han passat del vas a l’emparrat, que permet mecanitzar el conreu. Els ceps vells en vas, de rendiment baix, donen els raïms més concentrats.

Poda. Funciona bé amb poda curta. El vigor i la tendència a treure rebrots fan imprescindible la poda en verd: cal airejar la zona del raïm sense deixar-lo massa exposat al sol.

Rendiment. La DO el situa entre 8.000 i 12.000 kg/ha; per a vins de qualitat, l’orientació és no passar dels 8.000. Marcs més estrets, més densitat, càrrega de poda ajustada i aclarida han millorat la qualitat.

Quan veremar. Per a bases de cava i rosats es busca un grau probable baix, al voltant del 10–10,3%; per a negres, més maduresa. Esperar el màxim, però, és arriscat: botritis als gotims atapeïts i pèrdua d’acidesa. Si la maduració és insuficient o el rendiment excessiu, apareixen notes vegetals.

Sòl viu. Matèria orgànica (fems o compost), cobertes vegetals el màxim de temps i poc treball del sòl a l’hivern: un sòl més estructurat resisteix millor sequeres i pluges extremes.

Un clima que canvia. El cicle llarg i les nits fresques el protegeixen. Les sequeres extremes dels darrers anys també l’han afectat, però menys que altres varietats plantades a la Conca.

La matèria primera. Gra gros, pell fina i pocs antocians: en aixafar el raïm, el most gairebé no es tenyeix. En els assajos clonals de l’INCAVI, una maceració en fred de vuit hores amb enzims va extreure més color que una vinificació en negre, però no més polifenols.

No forçar-lo. Ni la sobremaduració ni la sobreextracció li donen estructura: li fan perdre frescor, acidesa i identitat. L’objectiu és un negre de color translúcid, taní fi i entrada seca.

Maceració carbònica. El primer negre 100% Trepat, el 1987, es va fer així: gotims sencers que fermenten dins del gra en atmosfera de gas carbònic, una tècnica que realça la fruita i dona vins joves de taní suau.

Gotim sencer i noves vies. Microvinificacions, gotim sencer, verema primerenca, formigó, àmfora o vidre: el sector continua explorant expressions noves. El formigó oxigena menys que el foudre; l’àmfora de terrissa pot aportar-ne massa.

Fusta, en gran format. La barrica petita i molt torrada aporta torrats, xocolata i fum que tapen l’espècia i poden fer el vi agressiu. Per això s’opta per bótes de 500 L com a mínim o foudres de 2.500 L: poc oxigen i poca fusta.

Cupatge, amb mesura. És molt sensible al cupatge. En les primeres proves, el Merlot, afegit per guanyar color i estructura, va trencar l’equilibri i hi va sumar massa taní.

Grau moderat. Amb 10,5–12,5% de grau potencial i poca glicerina, l’estructura és lleugera i l’entrada, seca: la persistència ve de la fruita i l’espècia, no del pes.

El color amb el temps. Violaci de jove, després vermell clar i, finalment, taronja. Mai no arriba a la intensitat de color d’un negre de capa alta.