Martí Magrinyà: «Els vins del 2026 seran bons, però la calor ha deixat empremta a les vinyes»

L’enòleg analitza una verema marcada per les temperatures extremes i l’avançament de la maduració del raïm. Tot i els efectes de la calor, preveu una anyada de vins amb cos, volum i maduresa, especialment en els negres, i alerta de les conseqüències del canvi climàtic per a la viticultura de secà de la Conca de Barberà.

La verema del 2026 ja és història i, com passa gairebé cada any, el sector vitivinícola torna a parlar d’una collita excepcional. Però, fins a quin punt es pot continuar qualificant d’excepcional una anyada si aquesta expressió es repeteix sistemàticament? És una de les reflexions que planteja Martí Magrinyà, enòleg del Celler Mas de la Creu, de l’Espluga de Francolí, a l’hora de fer balanç de la campanya d’enguany.

Amb una mirada crítica, fruit de l’experiència i del coneixement del territori, Magrinyà qüestiona alguns dels discursos habituals del sector, però reconeix que aquesta vegada sí que hi ha motius per parlar d’excepcionalitat. No tant per la qualitat del vi, sinó per les condicions meteorològiques que han acompanyat el cicle vegetatiu de la vinya i per l’avançament del calendari de maduració.

La seva anàlisi combina dues realitats aparentment contradictòries: unes vinyes sotmeses a una calor cada vegada més intensa i uns vins que, malgrat tot, prometen una qualitat notable.

Un estiu històricament càlid

Les observacions de Magrinyà sobre la calor viscuda a les vinyes troben un reflex clar en les dades meteorològiques oficials.

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, l’estiu del 2026 ha estat el més càlid registrat al país, per davant dels de 2022, 2003 i 2025, que ja havien assolit valors extraordinaris. En més del 80% del territori català, la temperatura mitjana dels mesos de juny, juliol i agost ha superat en almenys 3 °C la mitjana climàtica de referència del període 1991-2020.

El juliol ha estat especialment significatiu: ha estat el més càlid de la sèrie històrica catalana, amb anomalies que han superat els cinc graus en alguns sectors. La calor tampoc no es va acabar amb l’agost. El setembre va tornar a batre rècords i es va convertir en el més càlid registrat a Catalunya, amb un episodi excepcional entre els dies 1 i 8.

Per a Magrinyà, aquesta acumulació de calor explica bona part del comportament de les vinyes durant la campanya.

Després d’un gener fred, el febrer i el març van donar pas a temperatures més suaus i, a partir de la primavera, la calor es va convertir en la gran protagonista. Els episodis extrems de juliol, agost i fins i tot setembre van sotmetre les plantes a unes condicions que l’enòleg descriu com gairebé infernals.

Malgrat aquesta situació, Magrinyà destaca la sorprenent capacitat de resistència dels ceps. Una característica que continua meravellant fins i tot els professionals que, com ell, fa anys que treballen amb la vinya i el vi.

A la Conca de Barberà, aquesta resistència adquireix una importància especial. Bona part de la vinya es cultiva en secà i depèn de l’aigua que la planta pot aprofitar del sòl. La persistència de temperatures elevades incrementa l’estrès hídric i pot condicionar tant la quantitat de raïm produït com les seves característiques enològiques.

Uns vins menys aromàtics, però amb més estructura

Malgrat les dificultats de la campanya, el balanç qualitatiu que fa l’enòleg del Celler Mas de la Creu és positiu.

A partir dels primers tastos dels vins acabats d’elaborar, Magrinyà considera que l’anyada del 2026 pot oferir resultats superiors als del 2025, sobretot en el cas dels negres.

La calor, però, haurà deixat una empremta característica en el perfil dels vins.

Segons explica, les elevades temperatures durant el procés de maduració han perjudicat la seva expressió aromàtica. En conseqüència, preveu vins amb una intensitat aromàtica més discreta, però amb unes qualitats gustatives especialment destacades.

En boca, els primers tastos mostren vins madurs, amplis, densos i expressius, amb cos i volum. Magrinyà també subratlla la seva rodonesa, una característica que atribueix en bona part a la mateixa maduresa del raïm, més enllà de les intervencions que pugui fer l’enòleg durant l’elaboració.

Aquesta combinació de menor intensitat aromàtica i més estructura podria convertir-se en un dels trets distintius dels vins de la collita del 2026, tot i que caldrà esperar-ne l’evolució i la criança abans de poder fer-ne una valoració definitiva.

La qualitat del vi no és patrimoni exclusiu dels climes frescos

L’experiència d’aquesta verema també porta Magrinyà a qüestionar alguns dels principis que van marcar la formació de diverses generacions d’enòlegs.

Recorda que, durant els seus anys d’estudi a Tarragona, l’ensenyament de l’enologia estava fortament influït pels models francesos, que vinculaven els grans vins amb les condicions pròpies dels climes frescos.

La realitat de la viticultura mediterrània, però, ha anat demostrant que la qualitat no depèn exclusivament d’aquest factor.

Els coneixements actuals sobre el cultiu de la vinya, les varietats, el territori i les tècniques d’elaboració permeten produir vins de gran qualitat en contextos climàtics molt diferents.

La verema del 2026 n’és, segons Magrinyà, una nova mostra. Tot i haver-se desenvolupat sota unes temperatures excepcionals, els primers resultats apunten a una anyada de bona qualitat.

Això no significa, tanmateix, que les temperatures extremes siguin beneficioses per a la vinya. La calor excessiva pot comprometre l’acidesa, els compostos aromàtics i l’equilibri del raïm, encara que determinades condicions de maduració afavoreixin la concentració i l’estructura dels vins.

La Conca de Barberà davant el repte climàtic

Més enllà de les característiques organolèptiques de la collita, la principal preocupació de Magrinyà és el futur de la viticultura en un context d’escalfament global.

L’enòleg posa especialment el focus en les vinyes de secà, predominants a la Conca de Barberà i molt esteses a les comarques tarragonines.

Aquests conreus són especialment sensibles a la combinació de calor persistent, episodis de sequera i irregularitat de les precipitacions. La capacitat natural d’adaptació dels ceps els permet resistir situacions adverses, però també té límits.

L’augment sostingut de les temperatures pot continuar accelerant els calendaris de maduració i obligar a adaptar les pràctiques vitícoles. L’orientació de les plantacions, la protecció del raïm davant la radiació solar, la gestió de la coberta vegetal i la conservació de la humitat del sòl són alguns dels aspectes que adquireixen una importància creixent.

Però, per a Magrinyà, el problema va molt més enllà de les adaptacions que pugui fer individualment cada viticultor.

La seva reflexió final conté una crítica a la distància que sovint separa els discursos institucionals sobre sostenibilitat de les accions concretes dels governs. Considera que l’emergència climàtica representa una amenaça real i que afrontar-la requereix canvis de fons, tant en els hàbits de consum com en les polítiques públiques.

La paradoxa de poder anar a la platja després de la verema

Fidel al seu to irònic, Magrinyà acaba trobant un petit avantatge enmig d’aquest escenari preocupant.

Tradicionalment, l’arribada de la verema marcava també el final de l’estiu. Quan els enòlegs acabaven les intenses setmanes de feina al celler, les temperatures ja havien començat a baixar i el bon temps quedava enrere fins a l’any següent.

Ara, amb uns estius que semblen allargar-se cada vegada més, encara és possible acabar la verema i continuar gaudint de dies de platja.

És una paradoxa que l’enòleg planteja amb humor, però que resumeix bé les contradiccions de la situació actual.

La verema del 2026 deixarà probablement bons vins, especialment negres madurs, estructurats i amb volum. Però també deixarà el record d’unes vinyes obligades a resistir una calor extraordinària.

El repte, de cara als pròxims anys, no serà només continuar elaborant bons vins, sinó aconseguir que les vinyes puguin continuar produint-los en un entorn climàtic cada vegada més exigent.

I potser, com suggereix Magrinyà, caldria començar a desitjar que els pròxims estius fossin una mica menys excepcionals.

Fonts i dades meteorològiques

Les dades que contextualitzen l’article provenen de les publicacions oficials del Servei Meteorològic de Catalunya, especialment el balanç de l’estiu publicat el 19 d’octubre de 2026.