DO CONCA DE BARBERÀ · ITINERARI
Ruta del vi per la Conca de Barberà: itinerari de 2 dies

Dos dies per la DO Conca de Barberà: el monestir de Poblet, la vila de Montblanc i els edificis cooperatius modernistes, dits pel municipi i per l’arquitecte. El raïm de referència és el trepat.
Aquest itinerari recorre en dos dies la DO Conca de Barberà pel patrimoni que l’explica: el monestir de Poblet, la vila de Montblanc i els edificis cooperatius que Patrimoni Cultural anomena catedrals del vi. Cada edifici s’identifica pel municipi i per l’arquitecte. El raïm de referència del recorregut és el trepat. El mapa de la depressió és a territori; la fitxa del raïm, a varietat trepat.
On és la Conca
L’INCAVI situa la comarca a la conca del Francolí i del seu afluent, l’Anguera, tancada per serres: Miramar i el Cogulló a l’est, el Tallat i Vilobí a l’oest, Montclar, Codony i Comalats al nord, i les muntanyes de Prades al sud. Les altituds de conreu que hi consigna van dels 350 als 900 metres. Per què aquesta altitud pesa en l’acidesa del raïm és a l’altitud de la Conca.
El plec de condicions de 2024 descriu un clima mediterrani de transició, entre la suavitat del litoral tarragoní i la continentalitat de les comarques de Lleida, amb una pluviometria anual de 450 a 550 mm i un contrast tèrmic clar entre el dia i la nit. Distingeix tres sòls: argilo-calcaris al centre, terrasses fluvials amb còdols al fons de les valls del Francolí i de l’Anguera, i pissarra amb llicorella als vessants de Prades.
El mateix plec delimita la zona de producció amb els termes de Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí, més uns polígons de Vilanova de Prades. A part, llista parcel·les de Cabra del Camp i d’Aiguamúrcia i diu que queden fora del límit de la DOP: només es poden usar si es compleixen les condicions històriques que el plec fixa. El terme de la denominació és al glossari.
L’INCAVI recorda que l’Estatut del Vi de 1932 ja citava la Conca de Barberà entre les denominacions que s’havien de protegir. El primer reglament i el Consell Regulador els va aprovar una ordre del Departament d’Agricultura de 19 de novembre de 1985, modificada el 29 de setembre de 1989. El Ministeri la va ratificar, per a la defensa en l’àmbit estatal i internacional, per l’Ordre de 14 de desembre de 1989. La història del trepat explica el raïm al marge d’aquest marc.
Dia 1. Poblet i l’Espluga de Francolí
El dia comença al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, al peu de les muntanyes de Prades. La UNESCO el va inscriure el 1991: abadia cistercenca al municipi de Vimbodí, una de les més grans i completes, amb residència reial fortificada i el panteó dels reis de Catalunya i Aragó. La fitxa recorda la declaració de monument nacional el 1921. El web del monestir data la fundació el 1150; el Ministeri de Cultura l’atribueix a Ramon Berenguer IV. Els horaris de visita es miren allà, no en aquest text.
Al mateix vall del Francolí hi ha l’edifici cooperatiu de l’Espluga de Francolí. Patrimoni Cultural el presenta com el primer celler cooperatiu modernista de Catalunya i de tot l’Estat, aixecat el 1913, i n’atribueix el projecte i la direcció a Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner. Una altra fitxa del mateix web diu que el projecte és del pare i que el fill el va dur a terme. Les dues hi veuen tres naus. La fitxa del conjunt afegeix que Cèsar Martinell hi va fer una ampliació el 1929, amb una nau més, i que l’espai acull el Museu del Vi.
Patrimoni xifra en uns quinze minuts en cotxe el trajecte de l’Espluga de Francolí a Barberà de la Conca. Aquest tram es deixa per al segon dia: el primer es queda entre el monestir i l’edifici de 1913.
Dia 2. Montblanc, Barberà i Rocafort
Montblanc és la capital de la comarca. Patrimoni Cultural en parla com a vila ducal: el ducat es va crear el 1387, i al segle XIV la vila era, segons aquesta fitxa, la setena ciutat de Catalunya. Hi van tenir lloc Corts generals en quatre ocasions. Del mateix moment són el recinte emmurallat i l’església gòtica de Santa Maria, dita també la Catedral de la Muntanya.
L’edifici cooperatiu de Montblanc és una altra obra, al carrer de la muralla. L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic el data el 1919-1922, amb Cèsar Martinell com a autor, i el protegeix com a bé cultural d’interès local. La notícia històrica de la fitxa diu que l’associació agrícola es va constituir en sindicat el 1919, que va encarregar el celler a Martinell i que el 1922 l’edifici era acabat. La porta de mig punt de l’antiga presó, enderrocada aleshores, es va reaprofitar a la façana. El 1945 el mateix arquitecte hi va afegir una nau.
De Barberà de la Conca, el plec diu dues coses que no s’han de barrejar amb l’edifici de Martinell. El 1894 els pagesos del poble van fundar un sindicat per elaborar vi en comú. El 1903, sempre segons el plec, s’hi alça el primer edifici de nova planta concebut com a celler cooperatiu de tot l’Estat. L’obra de Cèsar Martinell al mateix municipi és posterior: Patrimoni Cultural la situa entre el 1920 i el 1921, amb pilars i arcs de maó.
Rocafort de Queralt queda, segons la mateixa fitxa, a un quart d’hora en cotxe de Barberà. Patrimoni data l’edifici el 1918 i l’atribueix a Cèsar Martinell. Hi consigna l’arc parabòlic com a suport principal de l’estructura, un sistema que la fitxa relaciona amb Gaudí, i una façana simètrica amb obra cuita i un fris de ceràmica. La visita dels tres edificis —l’Espluga, Barberà i Rocafort— és el circuit que proposa el web de Patrimoni. Aquí l’Espluga ja s’ha vist el dia abans.
Sarral, i Cabra del Camp fora de la comarca
Si el segon dia encara té llum, Sarral és dins la comarca i dins la llista de termes del plec. L’Inventari data l’edifici cooperatiu el 1914 i en nomena autor Pere Domènech i Roura, el mateix arquitecte de l’Espluga. L’estil que hi consigna és el noucentisme. Una segona fase, a la fitxa, correspon a 1930.
Cabra del Camp no és un municipi de la Conca de Barberà: és a l’Alt Camp. L’Inventari data l’edifici cooperatiu el 1919-1920. La notícia històrica diu que el 1919 es va encarregar el projecte a Cèsar Martinell i que l’obra es va enllestir aviat. A l’interior, la fitxa descriu arcs parabòlics. El plec, com s’ha dit, hi admet només unes parcel·les, i fora del límit de la DOP. Val com a extensió, no com a centre de l’itinerari. El recorregut no surt de la Conca cap a d’altres comarques vinícoles del sud de Catalunya més enllà d’aquest municipi.
El trepat en aquest paisatge
El plec anomena el trepat varietat autòctona de la Conca de Barberà i el lliga als rosats, als negres, als escumosos de qualitat i als vins d’agulla rosats. Sobre la fil·loxera, el text el situa molt abundant, com a varietat negra, a Cabra —«a prop de la Conca»—, a Blancafort i a Forès, i en menys quantitat a Barberà, l’Espluga, Savallà i Vimbodí. Amb la replantació, el mateix plec diu que es va empeltar sobretot a la Conca. La definició curta del raïm i de la denominació és al glossari; el detall ampelogràfic, a la varietat.
A taula, aquest text no tria ampolles. El paper del rosat, del negre jove i de la criança és a maridatge, a què maridar amb trepat i a la guia del trepat rosat. Patrimoni esmenta, com a cuina de la comarca, les coques de recapte i els embotits: encaixen amb els plats que aquelles pàgines ja ordenen per acidesa i per greix.
Fonts
Les afirmacions d’aquest article surten dels textos enllaçats: la fitxa UNESCO del monestir de Poblet; la història del monument al web del monestir; la fitxa del Ministeri de Cultura; les pàgines de Patrimoni Cultural sobre els cellers de la Conca, l’edifici de l’Espluga de Francolí, Rocafort de Queralt i la vila ducal de Montblanc; l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic per a Montblanc, Sarral i Cabra del Camp; la fitxa de l’INCAVI; el plec de condicions de la DOP publicat per la denominació; i l’Ordre de 14 de desembre de 1989.
Preguntes freqüents
Què cobreix l’itinerari de dos dies?
El primer dia és el monestir de Poblet, al terme de Vimbodí i Poblet, i l’edifici cooperatiu de l’Espluga de Francolí. El segon és Montblanc, Barberà de la Conca i Rocafort de Queralt. Si el dia s’allarga, s’hi afegeix Sarral. Cabra del Camp queda fora de la comarca, a l’Alt Camp, i és una sortida a part.
El monestir de Poblet és Patrimoni de la Humanitat?
Sí. La UNESCO va inscriure el monestir de Poblet el 1991. El conjunt és cistercenc, al municipi de Vimbodí, i inclou el panteó dels reis de la Corona d’Aragó. El web del monestir data la fundació el 1150. La mateixa fitxa de la UNESCO recorda que va ser declarat monument nacional el 1921.
Qui va fer els edificis cooperatius modernistes de la Conca?
A l’Espluga de Francolí (1913) i a Sarral (1914) l’arquitecte és Pere Domènech i Roura. A Rocafort de Queralt (1918), a Montblanc (1919-1922) i a Barberà de la Conca (1920-1921) és Cèsar Martinell. Martinell també va ampliar l’edifici de l’Espluga el 1929. A Cabra del Camp, a l’Alt Camp, l’inventari data l’obra de Martinell el 1919-1920.
Cabra del Camp és dins la DO Conca de Barberà?
El municipi és de l’Alt Camp, no de la comarca de la Conca. El plec de la DOP inclou el nucli de la zona en una llista de termes de la comarca i, a part, unes parcel·les de Cabra del Camp i d’Aiguamúrcia. El mateix plec diu que aquestes parcel·les queden fora del límit de la DOP i que només es poden usar si es compleixen les condicions històriques que ell fixa.
L’itinerari entra en elaboradors o en marques?
No. El recorregut és de patrimoni: el monestir, la vila emmurallada i els edificis cooperatius, identificats pel municipi i per l’arquitecte. El vi a taula es tria per estil. La pàgina de maridatge i la guia de plats expliquen el rosat, el negre jove i la criança.
Quin paper hi fa el trepat?
El plec de la DOP el tracta com la varietat negra autòctona de la Conca, usada per a rosats, negres, escumosos de qualitat i vins d’agulla rosats. Abans de la fil·loxera, el mateix plec la situa molt abundant a Cabra, a prop de la Conca, i a Blancafort i Forès. L’altitud de conreu, entre 350 i 900 metres segons l’INCAVI, és el marc on aquesta acidesa es guarda.
La Conclusió del Sommelier
El Trepat no és una moda passatgera: és la resposta mediterrània a la recerca global d'elegància, digestibilitat i autenticitat. Un vi que mereix un espai d'honor a la teva taula.