DO CONCA DE BARBERÀ · TREPAT NEGRE
Guia d'estils del trepat negre: jove, criança i vinya vella

El trepat negre té tres lectures. El jove és el vi sense una criança que tapi la fruita, i la menció del plec exigeix l’anyada. La menció criança són vint-i-quatre mesos, amb sis en roure de 330 litres com a màxim. La vinya vella no surt al plec: l’OIV fixa 35 anys documentats.
Tres lectures del trepat negre. El jove i la criança tenen menció al plec de la DO; la vinya vella, no. Què es pot comprovar a l’etiqueta, a la copa i al servei.
El trepat negre no és un sol vi. A la DO Conca de Barberà es llegeix de tres maneres, i l’etiqueta no les escriu sempre amb el mateix nom: el jove, la criança i la vinya vella. Les dues primeres tenen una menció al plec. La tercera, no. Aquesta guia diu què fixa el text oficial, què es pot comprovar a la copa i com servir-ho. La fitxa de la varietat trepat explica el raïm. El glossari recull criança, vinya vella i negre jove. El rosat és un altre vi: la guia del trepat rosat en parla a part.
Què és el raïm
El Consell Regulador descriu el trepat com una varietat de raïm negre amb què s’elaboren vins lleugers i afruitats, de bona acidesa i graduació alcohòlica mitjana. Els rendiments que hi consigna són alts, de 8.000 a 12.000 kg/ha, i el destí majoritari és el dels vins i caves rosats i el dels vins negres. Com a rosat, el vi és lleuger, fresc i afruitat. En negre, és un vi fresc amb un color i una aroma que el Consell anomena únics. És una varietat vigorosa, de raïms grans i compactes, baies grans i arrodonides, brotada primerenca i maduració tardana.
El plec de condicions la llista entre les varietats negres autoritzades. Diu que és autòctona de la Conca de Barberà i que ha servit per obtenir vins rosats i negres, escumosos de qualitat i vins d’agulla rosats. El nom hi consta documentat abans de la fil·loxera: un dels documents que el plec cita és la Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro, Tarragona, 1871. La producció màxima admesa és de 12.000 kg de raïm i 84 hl de vi per hectàrea, tant per a les varietats blanques com per a les negres. El raïm d’una parcel·la que passa d’aquest límit no pot fer vi de la DOP.
Què diu el plec dels negres de la zona
Al vincle amb la zona, el plec no fa una fitxa de tast només del trepat. Descriu els vins de la denominació. Els negres joves són suaus, lleugers i saborosos en boca. Els negres de criança són més corpulents, adquireixen una gran complexitat aromàtica i presenten una bona persistència. El color del vi negre pot anar del cirera intens amb rivet violaci al robí amb rivet ocre, a mesura que augmenta l’envelliment.
Això és el marc de la zona, no una nota d’un sol vi i no un rànquing. Un trepat negre es llegeix dins d’aquest marc: lleugeresa quan és jove; més cos i més persistència quan la criança és la que el plec anomena així. La modificació del plec la va resoldre favorablement l’Institut Català de la Vinya i el Vi el 2 de juliol de 2024. Les xifres d’aquesta guia surten del plec publicat pel Ministeri, no d’una fitxa de celler.
El negre jove
Dues coses diferents porten el mateix nom.
La menció «vino joven» del plec: els vins designats així només es poden comercialitzar amb l’any de la collita a l’etiqueta. S’embotellen durant l’any de la campanya o a partir del 20 de desembre de l’any en què el raïm s’ha veremat. Hi ha també la menció «vino nuevo», amb l’anyada obligatòria i un embotellat durant la campanya o a partir de l’11 de novembre d’aquell any. Són paraules d’etiqueta. Un negre sense aquestes paraules pot ser igualment un vi de l’any.
L’estil, en aquesta guia, és l’altre ús: el trepat negre sense una criança que tapi la fruita. El Consell situa el primer vi negre de trepat el 1987, i escriu que era un vi de maceració carbònica. Del 1986 al 2004, diu, la varietat es va mantenir sobretot a les cooperatives per als rosats. El 2004 es recupera l’elaboració dels negres. A partir del 2009, el Consell descriu la tendència d’elaborar negres de trepat. El glossari anomena negre jove aquest estil, de vegades amb una part de maceració carbònica.
A la copa, el que el plec diu dels negres joves de la zona és suavitat, lleugeresa i sabor. El color, en el tram jove que el plec descriu, és el cirera amb rivet violaci. No hi ha una xifra d’alcohol només del trepat: el Consell en diu graduació mitjana, i el plec en diu moderada per als vins blancs de la zona. Aquest text no n’inventa una de pròpia.
La criança
La paraula criança, al celler, vol dir el temps que el vi passa en un recipient. El glossari la defineix així per al trepat tranquil: sol ser curta, en fusta usada, àmfora o formigó, perquè el roure nou taparia la fruita. La menció «Crianza» del plec és una altra cosa, i té xifres.
Per als vins negres, el procés d’envelliment de la menció Crianza és de vint-i-quatre mesos, amb una permanència mínima de sis mesos en bóta de fusta de roure d’una capacitat màxima de 330 litres. El còmput comença l’1 de desembre de l’any de la collita.
Reserva, en negre, no és inferior a trenta-sis mesos, amb un mínim de dotze mesos en bóta de roure de la mateixa capacitat màxima i un envelliment en ampolla de vint-i-quatre mesos.
Gran reserva, en negre, no és inferior a seixanta mesos, amb un mínim de vint-i-quatre mesos en bóta de roure de 330 litres com a màxim i un envelliment en ampolla de trenta-sis mesos com a mínim.
Una estada més curta, o en un recipient més gros, pot ser una criança de celler. No autoritza la paraula Crianza a l’etiqueta. El plec permet la indicació «barrica» i la indicació «roble» si s’hi fa constar el temps, en mesos o anys, i el recipient de fusta no passa de 600 litres. «Fermentado en barrica» exigeix que la fermentació s’hagi fet en recipients de fusta de 600 litres com a màxim.
El glossari descriu el foudre com un recipient de fusta de gran format, i el compara amb bótes d’almenys 500 litres quan es vol poca fusta. Una bóta de 500 litres ja passa el màxim de 330 litres de la menció Crianza. Si el recipient passa de 600 litres, també queda fora de «barrica» i de «roble». El temps que el vi hi passa no compta com aquestes mencions.
El plec diu que els negres de criança de la zona són més corpulents, amb una gran complexitat aromàtica i una bona persistència, i que el color es mou cap al robí amb rivet ocre a mesura que l’envelliment augmenta. No diu que tota estada curta en fusta faci aquest vi. Si l’etiqueta no porta la menció, el que es pot comprovar és el recipient i el temps que s’hi escriuen, no la paraula Crianza.
La vinya vella
El plec de la DO Conca de Barberà no defineix «vinya vella» ni l’autoritza com a menció d’envelliment. L’edat de la plantació no substitueix el «vino joven» ni la Crianza. El glossari en dóna la definició d’aquest lloc: una plantació antiga. Això no és una regla de la denominació.
La resolució OIV-VITI 703-2024, adoptada el 18 d’octubre de 2024, defineix un cep vell com una sola planta amb una edat documentada oficialment de 35 anys o més. Si la planta és empeltada, la unió entre el peu i l’empelt ha d’haver restat inalterada almenys 35 anys. Un vinyet vell és una parcel·la contínua i delimitada legalment on almenys el 85 % dels ceps compleixen aquesta definició, i que produeix productes vitivinícoles que una autoritat competent pot certificar. La resolució diu que els factors genètics, econòmics, socioculturals i històrics d’aquest vinyet donen característiques recognoscibles al raïm i al vi. No diu que el vi sigui millor, no en fixa el gust i no obliga cap denominació a escriure-ho a l’etiqueta. El text adverteix que la definició no ha de crear confusió amb les definicions i el vocabulari que ja existeixen.
Per tant, «vinya vella» a l’etiqueta no és una criança i no és un rànquing. Es llegeix la copa amb les mateixes eines: el color dins del tram del plec, si la fruita encara es reconeix, i quina menció legal hi ha, si n’hi ha cap. L’edat no es tasta. El que es pot demanar és la documentació que la resolució descriu: edat documentada i, en una parcel·la, el 85 %. Una paraula sola no ho acredita.
Com servir-lo
El jove, entre 12 i 14 ºC. És la franja del glossari per al negre jove, perquè la fruita es noti i l’alcohol no pesi. La criança, la menció o una criança de celler amb una mica més de cos, un parell de graus per sobre, encara fresca, sense arribar a la temperatura d’una habitació calenta. La vinya vella se serveix segons el vi que és: si és un jove, la franja del jove; si porta criança, la de la criança. Cap d’aquestes temperatures surt del plec.
La copa és una copa de negre ampla. El negre jove només necessita uns minuts en aquesta copa. Un negre amb la menció Crianza, o un vi amb més cos, pot agrair un decantat curt. No és una obligació del plec, i no cal decantar per sistema.
El rosat de trepat és un altre servei, més fred. La guia del trepat rosat situa el pàl·lid entre 8 i 10 ºC. No es decanta.
Amb què acompanya
La pàgina de maridatge lliga l’estil amb el plat. El negre jove, lleuger com el plec descriu els negres joves de la zona, és el que aquella pàgina posa amb l’embotit, la brasa, el peix blau i els plats de tomàquet i oli quan el rosat es queda curt. La criança, més corpulenta segons el mateix plec, és la que aquella pàgina reserva per al rostit, els canelons i els plats de cocció llarga. La vinya vella no té un plat propi: es menja segons si el vi és jove o amb criança.
El rosat continua sent el vi de l’aperitiu, del peix fi i del formatge fresc. No li demaneu al negre que faci aquesta feina, ni al rosat que faci de criança. El detall, plat a plat, és a què maridar amb trepat.
Com llegir l’etiqueta
Mireu quatre coses, en aquest ordre.
L’anyada. En un «vino joven» o un «vino nuevo», hi ha de ser. En un altre negre, l’anyada diu l’edat del vi, no l’edat de la vinya.
La menció d’envelliment, si n’hi ha. Crianza, Reserva o Gran Reserva només si es compleixen els mesos i la bóta del plec. «Barrica» o «roble» només amb el temps escrit i un recipient de 600 litres com a màxim. Si no hi ha cap d’aquestes paraules, no inventeu la criança.
La varietat i la denominació. Trepat i DO Conca de Barberà diuen el raïm i la zona. No diuen si el vi és jove o de guarda.
«Vinya vella», si hi surt. No és una menció del plec. No suma mesos de bóta. Si cal, demaneu l’edat documentada. No és una llista dels vins millors.
| Estil | Què és | Què en diu el plec | Servei en aquest lloc |
|---|---|---|---|
| Jove | Negre sense una criança que tapi la fruita. La menció «vino joven» és a part | Anyada obligatòria si duu la menció. Embotellat l’any de la campanya o a partir del 20 de desembre | 12-14 ºC |
| Criança | Temps en un recipient. La menció Crianza només si es compleixen els mesos i la bóta | 24 mesos, mínim 6 en roure de 330 litres com a màxim. El còmput comença l’1 de desembre | Un parell de graus per sobre del jove |
| Vinya vella | Edat de la plantació, no un envelliment del vi | El plec no la defineix. L’OIV, el 2024, parla d’un cep de 35 anys documentats i d’un 85 % a la parcel·la | La del vi que hi ha a la copa |
Una regla per endur-se
Si l’etiqueta diu Crianza, el plec demana vint-i-quatre mesos, sis dels quals en roure de 330 litres com a màxim, comptats des de l’1 de desembre de la collita. Si el vi és jove, serviu-lo entre 12 i 14 ºC i poseu-lo davant del plat lleuger. Si diu vinya vella, llegiu la copa i no l’edat: el plec no la defineix.
Fonts
Les xifres de mencions, de color, de producció màxima i de varietats surten del plec de condicions de la DOP Conca de Barberà publicat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. La Resolució de 2 de juliol de 2024 de l’Institut Català de la Vinya i el Vi va resoldre favorablement la modificació d’aquest plec. La descripció del raïm, els rendiments de 8.000 a 12.000 kg/ha i la nota històrica del negre de 1987 surten de la fitxa del Consell Regulador. La definició de cep vell i de vinyet vell surt de la resolució OIV-VITI 703-2024.
Preguntes freqüents
Què és un trepat negre jove?
En aquesta guia, és el negre sense una criança que tapi la fruita. El plec diu que els negres joves de la DO són suaus, lleugers i saborosos en boca. La menció «vino joven» és a part: obliga a indicar l’any de la collita i a embotellar durant l’any de la campanya o a partir del 20 de desembre de l’any de la verema. El servei d’aquest lloc és entre 12 i 14 ºC. El plec no fixa la temperatura.
Quants mesos exigeix la menció criança?
En un negre de la DO Conca de Barberà, el plec fixa vint-i-quatre mesos, amb un mínim de sis en bóta de roure de 330 litres com a màxim. El còmput comença l’1 de desembre de l’any de la collita. Reserva no és inferior a trenta-sis mesos, amb dotze en aquesta bóta i vint-i-quatre en ampolla. Gran reserva no és inferior a seixanta mesos, amb vint-i-quatre en bóta i trenta-sis en ampolla, com a mínim.
Una estada curta en un recipient gros és la menció criança?
No. És temps en un recipient, que el glossari d’aquest lloc anomena criança quan parla del trepat tranquil. La menció Crianza del plec demana la bóta de 330 litres com a màxim. Les indicacions «barrica» i «roble» arriben fins a 600 litres i exigeixen que el temps hi consti. Un recipient més gros no les compleix.
La DO defineix la vinya vella?
El plec de la DO Conca de Barberà no la defineix ni l’autoritza com a menció d’envelliment. La resolució OIV-VITI 703-2024, del 18 d’octubre de 2024, defineix un cep vell com una planta amb edat documentada de 35 anys o més, i un vinyet vell com una parcel·la on almenys el 85 % dels ceps ho compleixen. No és una menció de la denominació ni una garantia que el vi sigui millor.
A quina temperatura se serveix cada estil?
El negre jove, entre 12 i 14 ºC. Un negre amb criança, un parell de graus per sobre, sense arribar a la temperatura d’una habitació calenta. La vinya vella se serveix segons el vi que és. El rosat pàl·lid, a la guia del rosat d’aquest lloc, va entre 8 i 10 ºC. Són temperatures de servei. El plec no les fixa.
Amb quin plat va cada estil?
El jove, amb embotit, brasa, peix blau i plats de tomàquet quan cal una mica més de cos que el rosat. La criança, amb rostit, canelons i coccions llargues. La vinya vella segueix el vi: jove o amb criança. El detall és a la pàgina de maridatge. El rosat no fa de negre en un rostit, ni el negre de rosat en un aperitiu fi.
La Conclusió del Sommelier
El Trepat no és una moda passatgera: és la resposta mediterrània a la recerca global d'elegància, digestibilitat i autenticitat. Un vi que mereix un espai d'honor a la teva taula.