Ves al contingut
Tornar al Blog
DO Conca8 min

DO CAVA · TREPAT · NORMATIVA 2020-2025

Cava de trepat: rosat, blanc de noirs i canvis normatius 2020-2025

Redacció WeTrepatNormativa de la DO Cava
Copa de flauta amb vi escumós de color groc pàl·lid i bombolles fines, al costat d’una planta, sobre una taula de fusta

El plec de la DO Cava descriu el vi del trepat, el camí del rosat i del blanc de noirs, i les regles de criança, zona i vinya publicades entre el 2020 i el 2025.

El trepat és una varietat negra autoritzada per elaborar vi base i cava de la DOP «Cava». El nom del vi segueix sent cava, blanc o rosat, quan compleix el mateix plec. Aquest text recull què diu aquest plec del vi que la varietat produeix, com hi entren el rosat i el blanc de noirs, i quins canvis publicats entre el 2020 i el 2025 condicionen el cava, també quan el raïm és trepat. La fitxa de la varietat trepat explica el raïm al marge d’aquest marc legal.

Què diu el plec del trepat

El punt 6 del plec de condicions enumera les varietats autoritzades per al vi base i el cava. Entre les de raïm negre hi ha el trepat. Al vincle amb la zona geogràfica, el mateix plec descriu el vi que aquesta varietat produeix: poca intensitat de color, graduació alcohòlica moderada, acidesa equilibrada, lleuger i amb poc cos. La descripció del plec s’acaba en aquesta frase. El que segueix surt d’aquí i de les regles comunes del cava.

El PDF que publica el Consell Regulador data la darrera modificació que hi consigna en la Resolució de 25 de gener de 2024, publicada al BOE el 2 de febrer. Les xifres de criança, de color, de rendiment i de zona d’aquest article surten d’aquest text. El grau natural mínim del raïm i la densitat en marc real es llegeixen a la modificació de 2025, més avall, perquè aquell PDF encara recull la redacció anterior.

El cava rosat

El cava pot ser blanc o rosat. El vi base s’elabora sempre en verge: només les primeres fraccions del premsat, amb un rendiment màxim d’1 hectolitre de most o de vi per cada 150 quilos de raïm, i pot ser blanc o rosat. El vi base rosat s’ha d’elaborar almenys amb un 25 % de raïm de varietats negres. El trepat hi compta perquè és una d’aquestes varietats. El percentatge que el plec fixa és el del conjunt de varietats negres.

En fase visual, el plec demana al vi base rosat un color rosa d’intensitat i tonalitat diverses, i n’exclou les violàcies. En nas, aromes fruitals que evoquin fruits vermells. El cava acabat, quan és rosat, es caracteritza per les diferents tonalitats del rosa. La poca intensitat de color que el plec atribueix al trepat és la descripció del vi de la varietat. El color que el plec exigeix al rosat és el rosa, en les tonalitats que ell mateix descriu.

L’autorització del trepat per al cava rosat és anterior a 2020. L’Ordre de 6 de febrer de 1998 va modificar el reglament de la denominació i va admetre el trepat per elaborar caves rosats. En un cava monovarietal, el tap de tiratge afegeix la contrasenya de la varietat. Per al trepat, el plec fixa la lletra T.

El rosat tranquil és una altra elaboració, sense la segona fermentació a l’ampolla que defineix el cava. La guia del trepat rosat explica com triar el tranquil per estil, color i temperatura. Aquí el marc és el de la DOP «Cava»: segona fermentació alcohòlica a la mateixa ampolla i un mínim de nou mesos en contacte amb les lies.

El blanc de noirs

La limitació del trepat al cava rosat va quedar enrere amb la modificació de 2015. La Resolució de 24 de febrer de 2015 va resoldre favorablement un canvi del plec que el BOE identifica com a modificació Trepat. L’expedient davant el registre europeu d’indicacions geogràfiques en titula l’apartat «Liberación del uso de la variedad Trepat» i el descriu així: autoritzar la varietat negra trepat per obtenir caves blancs. El motiu que hi consta és que l’elaboració en blanc (blanc de noirs) és una via de diversificació que, segons l’expedient, no minva la qualitat del cava. En el plec del Consell Regulador, el trepat figura entre les varietats negres autoritzades per al vi base i el cava.

Un cava blanc, segons el plec, presenta color groc, de tonalitats diverses, del groc pàl·lid al groc palla, i hi pot haver un matís verdós. El vi base blanc es caracteritza per aromes afruitats, i ha de ser fresc i net. El blanc de noirs es fa dins d’aquestes regles: el vi base s’elabora en verge, blanc o rosat, i el trepat és una varietat autoritzada per a tots dos. El plec reserva el nom «blanc de noirs» a l’expedient de 2015; al text del plec, el producte és un cava blanc.

Serra de Prades, dins de Comtats de Barcelona

La zona de producció s’organitza en unitats geogràfiques menors. Una de les zones és Comtats de Barcelona. Dins seu, la subzona Serra de Prades agrupa, amb la grafia del plec, Barberà de la Conca, Blancafort, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Solivella, Vilaberd i Vimbodí. La llista delimita la subzona. L’autorització del trepat, al punt 6, val per a tota la DOP. Una altra subzona, Conca del Gaià, agrupa uns altres termes del Camp.

Per esmentar una zona a l’etiqueta, el raïm ha de procedir tot d’aquella zona i l’elaboració s’ha de fer tota en cellers situats a la mateixa zona. La subzona es pot indicar en els caves Reserva, Gran Reserva i Paraje Calificado: el raïm ha de ser tot de la subzona i el celler elaborador ha d’estar a la zona corresponent, aquí Comtats de Barcelona. El nom ha de constar en els termes exactes del plec i amb el distintiu de control que ho acredita. Al tap de tiratge, la contrasenya de Comtats de Barcelona és CB i la de Serra de Prades és PR. Si hi consta la subzona, el plec dispensa de la sigla de la zona.

Què ha canviat entre el 2020 i el 2025

El 15 de juliol de 2020 el ple del Consell Regulador va aprovar una modificació del plec. La Resolució de 10 de juny de 2021, publicada al BOE el 15 de juny, la va aprovar com a modificació normal. D’aquell expedient en surten la segmentació i la zonificació que el plec recull, amb el tancament de Requena el 2024.

El plec estableix la indicació «Guarda» per als caves que queden fora de Reserva, Gran Reserva i Paraje Calificado, i «Guarda Superior» per als que entren en aquestes tres mencions. El temps mínim, del tiratge al degollament, és de 18 mesos per a Reserva, 30 per a Gran Reserva i 36 per a Paraje Calificado. Per a tot cava, el vi ha de romandre almenys nou mesos en contacte amb les lies i a la mateixa ampolla de la segona fermentació. En Reserva, Gran Reserva i Paraje Calificado el tiratge es fa després de l’1 de gener de l’any següent a la verema.

La vinya destinada a Reserva, Gran Reserva i Paraje Calificado ha de tenir una edat mínima de 10 anys i ha d’estar certificada com a ecològica per l’autoritat competent. El període transitori del plec demana que, durant l’adaptació, la vinya acrediti la conversió a ecològic a partir de la verema 2022, i la certificació ecològica necessària a partir de la verema 2025. Els vins base i els caves aptes per a aquestes indicacions seran de producció ecològica, amb la mateixa aplicació plena, com a molt tard, en els vins procedents de la verema 2025.

El rendiment màxim admès és de 12.000 quilos de raïm per hectàrea, equivalents a 80 hectolitres, tant per a raïm blanc com per a raïm negre. Per a Reserva i Gran Reserva el màxim de les parcel·les aptes és de 10.000 quilos, equivalents a 66,66 hectolitres. Per a Paraje Calificado, de 8.000 quilos, equivalents a 48 hectolitres. La parcel·la que supera el límit perd l’aptitud per a aquella categoria en tota la producció.

La resolució de 2021 va crear les zones i les subzones. Requena en va quedar fora en aquella publicació. La Resolució de 25 de gener de 2024, en execució de sentència i publicada al BOE el 2 de febrer de 2024, la va incloure com a zona, amb efectes des del 15 de juny de 2021. El plec del Consell Regulador que porta aquesta data llista quatre zones: Comtats de Barcelona, Valle del Ebro, Viñedos de Almendralejo i Requena.

La Resolució de 30 de setembre de 2025, publicada al BOE l’11 d’octubre, aprova dues modificacions del punt 3. Fixa un grau alcohòlic volumètric natural mínim únic del raïm destinat al vi base, del 8,5 % vol, per a tota la DOP, en lloc de la distinció anterior segons zones climàtiques. I incorpora una densitat de plantació mínima específica per al marc real. La comunicació de la modificació aprovada, de 13 d’octubre de 2025, xifra aquesta densitat mínima en 1.111 ceps per hectàrea en marc real. Per a la resta de plantacions, el marge continua sent de 1.500 a 3.500 ceps per hectàrea. El grau adquirit del cava acabat, que el plec situa entre el 10,8 % i el 12,8 % vol, és un altre paràmetre: el del vi, no el grau natural mínim del raïm.

Aquestes regles s’apliquen al cava, també quan el raïm és trepat: a la criança llarga, al nom d’una zona o d’una subzona, i a la vinya que vol aptitud de Guarda Superior.

A la taula

El paper del trepat en els vins tranquils, plat a plat, és a què maridar amb trepat. El plec del cava fixa, per al producte acabat, una sobrepressió mínima superior a 3,5 bar a 20 ºC —3 bar en ampolles de capacitat inferior a 25 cl— i una acidesa total mínima de 5 grams per litre expressada en àcid tartàric. El pH del cava queda entre 2,8 i 3,4.

Fonts

Les afirmacions d’aquest article surten dels textos oficials enllaçats: el plec de condicions de la DOP Cava publicat pel Consell Regulador; l’Ordre de 6 de febrer de 1998; la Resolució de 24 de febrer de 2015 i l’expedient europeu de la modificació Trepat; la Resolució de 10 de juny de 2021; la Resolució de 25 de gener de 2024; la Resolució de 30 de setembre de 2025; i la comunicació al registre europeu de 13 d’octubre de 2025, al web del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Preguntes freqüents

El trepat pot fer cava blanc?

Sí. El plec publicat pel Consell Regulador l’inclou entre les varietats negres autoritzades per al vi base i el cava, sense la limitació al rosat. La Resolució de 24 de febrer de 2015 va aprovar la modificació del plec relativa al trepat, i l’expedient europeu la descriu com l’autorització de caves blancs, en elaboració en blanc (blanc de noirs).

Quin mínim de raïm negre demana un cava rosat?

El vi base rosat s’ha d’elaborar almenys amb un 25 % de raïm de varietats negres. El mínim que fixa el plec és aquest, per a les varietats negres autoritzades en conjunt. El trepat hi pot entrar com a part o com a totalitat d’aquest raïm.

Quina criança mínima té un cava?

El vi ha de romandre almenys nou mesos en contacte amb les lies, a la mateixa ampolla on s’ha fet la segona fermentació. Del tiratge al degollament, Reserva demana 18 mesos, Gran Reserva 30 i Paraje Calificado 36.

Es pot escriure Serra de Prades a qualsevol cava?

La subzona només es pot indicar en els caves Reserva, Gran Reserva i Paraje Calificado. El raïm ha de procedir tot de la subzona, el celler elaborador ha d’estar a la zona Comtats de Barcelona i l’ampolla ha de dur el distintiu de control corresponent. El nom ha de ser el del plec.

Des de quina verema la vinya de Guarda Superior ha de ser ecològica?

Per a Reserva, Gran Reserva i Paraje Calificado, el plec exigeix vinya certificada ecològica per l’autoritat competent, amb una edat mínima de 10 anys. El període transitori demana la conversió a ecològic a partir de la verema 2022 i la certificació necessària a partir de la verema 2025.

La Conclusió del Sommelier

El Trepat no és una moda passatgera: és la resposta mediterrània a la recerca global d'elegància, digestibilitat i autenticitat. Un vi que mereix un espai d'honor a la teva taula.