L'Altitud de la Conca de Barberà: El Secret de l'Acidesa

Descobreix com les nits fresques dels 400 als 900 metres i la marinada mediterrània modelen la maduració lenta i aromàtica del raïm Trepat.

La Conca de Barberà és una depressió orogràfica singular situada al sud de Catalunya, envoltada per les muntanyes de Prades, la serra de Miramar i el massís de Montagut. Aquesta configuració actua com un amfiteatre natural que protegeix les vinyes de les calors extremes de l'interior d'Espanya.

A altituds que van dels 400 metres a la plana de Montblanc i Pira fins a gairebé 900 metres a Vilanova de Prades, la variació tèrmica entre el dia i la nit durant l'agost i el setembre pot arribar als 18-20 graus centígrads.

Aquest contrast dia-nit és or líquid per al viticultor: durant el dia assolellat, la planta realitza la fotosíntesi i acumula precursors aromàtics; durant la nit fresca, la planta reposa, aturant la degradació de l'àcid màlic i tartàric. El resultat és un raïm amb una acidesa vibrant intacta en el moment de la verema.

A més, els sòls argilo-calcaris amb presència de còdols de riu i margues blaves ajuden a retenir la humitat subterrània, permetent que el cep mantingui les fulles verdes fins a la tardor sense patir estrès hídric sever.